Muralisme mexicà
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Muralisme mexicà és un moviment artístic iniciat a Mèxic a principis del segle xx, creat per un grup d'intel·lectuals pintors mexicans després de la Revolució Mexicana, reforçat per la gran depressió i la primera guerra mundial.[1] El desig per una veritable transformació va augmentar i es van començar a fer demandes més radicals, que buscaven una revolució social, política i econòmica. Els mestissos, la classe mitja i baixa es van unir contra Porfirio Díaz.
Quan Álvaro Obregón va arribar al poder molts canvis van ser implementats. Tres milions d'hectàrees de terres van ser redistribuïdes als camperols, els programes educatius van ser millorats així com es van assignar fons per fomentar les arts. Part d'aquests fons van ser utilitzats pels muralistes per expressar amb orgull el seu passat indígena i educar a la gent.[2]
José Vasconcelos va ser contractat per Álvaro Obregón com a secretari d'Educació Pública de Mèxic el 1921. Quan Vasconcelos va trobar que el 90% de la població era analfabeta, va buscar una manera d'ensenyar a la gent molt més senzilla d'entendre. José Vasconcelos va patrocinar a l'Atl Gerardo Murillo, (conegut com el successor de José María Velasco Gómez) Atl va ser pintor i mestre considerat el pare del muralismo.[3] El va fundar el Centre Artístic en la Ciutat de Mèxic uns anys abans. El Centre Artístic buscava la creació d'un art nacional, utilitzant els principis moderns per expressar les seves idees a través de murals. Va convidar a animats joves artistes a unir-se al seu programa, com Roberto Montenegro, Ramón Alva, José Clemente Orozco, Diego Rivera, David Alfaro Siqueiros, entre altres.[1][4]