Mòmies guanxes
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els guanxes, antics habitants de Tenerife (avui comunitat autònoma de les Illes Canàries, a Espanya), momificaven els seus difunts.
Aquest costum estava destinat a preservar el cos de la víctima mitjançant tècniques d'embalsamament molt similars a les que es realitzaven en altres civilitzacions antigues. La seva finalitat, vinculada a les seves creences religioses, era protegir el cadàver i també distingir la seva rellevància social. Si bé no s'han trobat mòmies en totes les illes Canàries, va ser a l'illa de Tenerife on va arribar a una més gran perfecció. De fet, investigacions actuals sostenen que la pràctica de la momificació a les illes Canàries es va concentrar exclusivament a l'illa de Tenerife, mentre que en illes com a Gran Canària i La Palma es conservaven més aviat per factors ambientals.[1]
Cal ressaltar que la momificació guanxe és en molts aspectes semblant a la practicada pels antics egipcis. Per preservar la corrupció en els cadàvers cuidaven molt el procés, el cos, i sobretot guardaven una especial memòria i honor als difunts. La momificació o merla, com la van anomenar els primers cronistes espanyols de les "illes afortunades" (Canàries), no va ser d'ús general entre la població guanxe, i hi ha diversos processos que mostren certa gradació en la pràctica funerària que correspon a una diferència social i econòmica entre les diferents castes de la seva societat. Lògicament les mòmies dels seus reis (Menceys), eren les que rebien grans cures en la momificació. Els guanxes igual que els antics egipcis, de vegades guardaven les vísceres dels seus reis "Menceys".
El Museu de la Naturalesa i l'Home (Museu Arqueològic de Tenerife), a Santa Cruz de Tenerife, exposa algunes d'aquestes mòmies (Mòmia de Sant Andreu), que durant segles van ser objecte de col·leccionisme i curiositat científica a Europa. El Museu de la Natura i l'Home és un referent a nivell mundial pel que fa a conservació de mómies. En una de les sales del Museu Arqueològic Nacional de Madrid s'exposa una mòmia guanxe que actualment és reclamada pel Cabildo de Tenerife, després de formular fa pocs anys a les Canàries una llei perquè es torni el patrimoni canari que es trobi fora de l'arxipèlag.[2]
Les restes momificades més antics de les Illes Canàries daten del segle iii i es van trobar a Tenerife.[3]