Nació Lakota
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Nació Lakota ("amics" o "aliats", de vegades també escrit "lakhota" i pronunciat [laˈkˣóta] en llengua lakota) és una tribu originària d'Amèrica, també coneguda com els sioux. Els lakota són part del grup de set tribus que parlen tres dialectes diferents, les altres dues són la Nació Dakota i els nakota. Els lakota són els de la part més occidental, de manera que ocupen terres a Dakota del Nord i del Sud. Els nakota, els menys nombrosos, resideixen a la reserva Yankton a Dakota del Sud, mentre que els dakota viuen principalment a Minnesota i Nebraska. Actualment el nom lakota es refereix a sioux, kiowa, apatxe, dakota, cherokee.
Tipus | Tribu reconeguda federalment, nació i amerindi nord-americà |
---|---|
Població total | 55.000 lakota en reserves (mitjans de 1990)[1] 170.110 autoidentificats com a sioux en el cens de 2010[1] |
Llengua | lakota, anglès |
Religió | Cristianisme |
Grups relacionats | Sioux. |
Regions amb poblacions significatives | |
EUA (Dakota del Nord, Dakota del Sud, Montana) |
El 3 de setembre de 1855 a Nebraska, 700 soldats dirigits pel general americà William Harney van cometre la massacre de Grattan atacant un poblat sioux i matant 100 dones, homes i nens. Set anys més tard, el 5 de novembre de 1862 també a Minnesota, més de 300 sioux Santee varen ser considerats culpables de violació i assassinat de 7 colons i van ser penjats.