Nana dels Llebrers II
galàxia / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Nana dels Llebrers II o CVn II és una galàxia nana esferoidal situada a la constel·lació dels Llebrers descoberta el 2006 en les dades obtingudes per l'Sloan Digital Sky Survey.[5] La galàxia està situada a una distància d'uns 150 kpc del Sol i es desplaça cap al Sol amb la velocitat d'uns 130 km/s[6] És classificada com a galàxia nana esferoïdal (dSph) és a dir, que té una forma el·líptica (proporció d'eixos ~ 2: 1) amb un radi llum mitjà d'aproximadament de 74+14
−10 pc.[7]
Nana dels Llebrers II | |
---|---|
Tipus | galàxia nana |
Tipus morfològic | dSph[1] |
Descobert per | Sloan Digital Sky Survey |
Data de descobriment | 2006 |
Cos pare | Via Làctia |
Constel·lació | Llebrers |
Època | J2000.0 |
Característiques físiques i astromètriques | |
Distància de la Terra | 0,16 Mpc [2] |
Magnitud aparent (V) | 16,1 (banda V)[1] |
Velocitat radial | −128,9 km/s[1] |
Ascensió recta (α) | 12h 57m 9.6s[3] |
Declinació (δ) | 34° 19' 12''[3] |
Metal·licitat | −2,44[4] |
Part de | Grup Local |
CVn II és un dels satèl·lits més petits i dèbils de la Via Làctia, la seva lluminositat integrada és aproximadament 8.000 vegades la del Sol (magnitud absoluta visible d'aproximadament -4,9), molt inferior a la lluminositat d'un cúmul globular tipic.[7] Tanmateix, la seva massa és d'uns 2,5 milions de masses solars, cosa que significa que la relació massa-llum de la galàxia és al voltant de 340. Una elevada relació massa-llum implica que CVn II està dominada per la matèria fosca.[6]
La població estel·lar de la nana dels Llebrers II es compon principalment d'estrelles antigues formades fa més de 12 mil milions d'anys.[8] La metal·licitat d'aquestes estrelles antigues també és molt baixa a [Fe/H] ≈ −2.19 ± 0,58, cosa que significa que contenen elements 150 vegades menys pesants que el Sol.[9] Les estrelles de CVn II van ser probablement entre les primeres estrelles a formar-se a l'Univers. Actualment no hi ha formació estel·lar a CVn II. Fins ara, la mesura no ha detectat hidrogen neutre: el límit superior és de 14.000 masses solars.[10]