Neteja ètnica
eliminació sistemàtica d'un col·lectiu religiós o ètnic / From Wikipedia, the free encyclopedia
La neteja ètnica és un tipus de biopolítica, i duta a l'extrem es converteix en genocidi. Es pot definir com un intent coercitiu d'unificar ètnicament una regió o un estat, eliminant les persones objectiu d'una àrea geogràfica específica, sovint pertanyents a minories nacionals (grups ètnics, racials i ideològics), en l'intent de canviar la geografia ètnico-racial-religiosa d'aquesta àrea i bastir ràpidament un estat nació homogeni, sense el farragós i incert procès de modelar nacionalment als individus. Com que la neteja ètnica no té una definició formal als fòrums internacionals, no es pot distingir legalment del genocidi.
Mentre que a l'edat mitjana i els primers temps moderns, les motivacions per a la neteja eren generalment religioses, la majoria de les neteges ètniques modernes han estat motivades per l'homogeneïtzació de la composició religioso-ètnica o racial dels estats.[1] Normalment s'empra la deportació, la migració, la substitució forçada i l'assassinat, tot i que pot haver altres accions puntuals, com els pogroms. Com a aquests, la neteja ètnica normalment va acompanyada de la destrucció de gran part dels monuments històrics, cementiris, cases i altres bens culturals de la nació/ètnia objectiu.[2]
El terme prové de la traducció literal de la frase serbi-croata etničko čišćenje,[2] que va entrar a la literatura política mundial als anys 90, arran dels genocidis que van tenir lloc durant el col·lapse de l'antiga Iugoslàvia, i ràpidament es va convertir en un dels termes més comuns utilitzats per descriure la violència contra els grups humans. Tanmateix, també s'ha proposat que tot i la terminologia moderna, la neteja ètnica ha succeït al llarg de la història.[1] En poden ser exemples el desplaçament forçat dels assiris entre els segles IX i VII aC, la massacre i l'execució dels danesos que vivien a Anglaterra al segle X, l'expulsió dels jueus d'Espanya al segle xv i l'extermini dels indis americans per part d'immigrants i colonitzadors europeus blancs.[2][3]
Tot i que la conquesta de pràcticament totes les terres colonials per part dels europeus, com ara Mèxic, Austràlia i els Estats Units, va ser violenta, només unes poques van provocar una sagnant neteja ètnica. L'aparició de la "neteja ètnica moderna" va tenir lloc als segles XIX i XX en diverses regions, com els territoris dels antics imperis d'Europa central i oriental i Àsia occidental. Nombroses onades de neteja ètnica van canviar el mapa ètnic i religiós d'aquestes zones. La primera onada va començar durant la Primera Guerra Mundial i va acabar poc després. La segona onada va assolir el seu màxim just després de l'inici de la Segona Guerra Mundial i va acabar poc després del final de la guerra. La tercera onada va començar amb poca intensitat durant la Guerra Freda i va assolir el màxim després del final de la Guerra Freda.[1] Aquests inclouen el genocidi d' armenis, assiris i grecs per part dels turcs otomans durant i després de la Primera Guerra Mundial, el genocidi dels jueus - conegut com l'Holocaust - per l'Alemanya nazi, l'expulsió de milions d' alemanys de Polònia, Txecoslovàquia i altres parts Sharqi es referia al final de la Segona Guerra Mundial i a la massacre de musulmans bosnians per part dels serbis de Bòsnia després del final de la Guerra Freda.[2][1] Una comissió d'experts de l'ONU creada per investigar els esdeveniments a Bòsnia i Hercegovina el febrer de 1993 va descriure la neteja ètnica com un crim contra el dret internacional. Encara que el concepte de neteja ètnica s'entén avui dia, a diferència del genocidi, no està recollit en el dret internacional i està classificat com a part dels crims de crims de lesa humanitat i crims de guerra definits anteriorment [1]