Normalització lingüística del català
From Wikipedia, the free encyclopedia
La normalització lingüística del català és el procés de recuperació de la llengua catalana als territoris espanyols on es parla (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) des de la recuperació de la democràcia a l'Estat Espanyol. Andorra presenta una casuística similar a la del Principat de Catalunya. Aquest fet s'ha donat molt poc o no s'ha donat en altres territoris catalanoparlants com Catalunya del Nord, l'Alguer i la Franja de Ponent.[1]
La pèrdua d'ús del català té l'origen en la substitució lingüística patida per aquesta llengua a mans del francès a Catalunya Nord, per l'italià a l'Alguer i pel castellà a la resta de territoris. La substitució lingüística pel francès té l'origen en el Tractat dels Pirineus de 1659 i la del castellà comença en la promulgació dels decrets de Nova Planta el 1707 per al País Valencià, el 1715 per a les Balears i el 1716 per al Principat de Catalunya.[2]