Nova Reforma
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Nova Reforma és el procés de reforma que es dugué a terme el 1866 al Principat d'Andorra de les institucions del país,[1] encapçalat per Guillem d'Areny Plandolit. El bisbe d'Urgell Josep Caixal i Estradé va acceptar i firmar el mateix any el decret amb el pla de reforma i el copríncep francès, Napoleó III, la va ratificar tres anys després.[2]
Tipus | reforma esdeveniment planificat | ||
---|---|---|---|
Data | 1866 | ||
Fundador | Guillem d'Areny-Plandolit | ||
Estat | Andorra | ||
L'objecte principal de la Nova Reforma era la modificació del sistema electoral andorrà. El sufragi continuava sent censatari, però d'ençà de la seva aprovació, tots els caps de casa podrien votar a les eleccions tant als Comuns de les parròquies com també al Consell General. Per a ser elector, el cap de casa havia de ser andorrà i resident al país, major d'edat (major de 25 anys) i estar en l'exercici de les seves facultats. Els casats amb una pubilla també podien votar si portaven residint al país almenys des de tres anys abans i no havien estat denunciats per mostrar menysteniment o indiferència envers l'administració del país.[3] Alhora, també es reglamentava la incompatibilitat de càrrecs polítics.[4]