Nucleòfil
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un nucleòfil o reactant nucleofílic és un reactant químic que contribueix amb electrons a la formació d'un enllaç covalent amb un altre reactant (electròfil o reactant electrofílic), que és el que els accepta.[1]
El terme nucleòfil fou introduït per Christopher Kelk Ingold el 1929,[2] en substitució del terme cationoid proposat anteriorment per A. J. Lapworth el 1925.[3] El mot nucleòfil el creà a partir dels mots nucli, de nucli atòmic, i el sufix -fil, que prové del grec phílos que significa amic, amant i, per extensió, simpatia, tendència, etc.[4] Per tant, com indica el seu nom, un nucleòfil posseeix una afinitat pels nuclis de l'àtom amb el qual forma l'enllaç covalent.