Ordovicià
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Ordovicià és el període geològic que començà fa 485,4 ± 1,9 milions d'anys i s'acabà fa 443,8 ± 1,5 milions d'anys. Es tracta del segon període de l'era del Paleozoic. El seu nom fa referència als ordovics, l'última tribu gal·lesa que se sotmeté als romans,[1] i al fet que les roques utilitzades per descriure el període es troben a l'antic territori dels ordovics al nord de Gal·les.
⇦ PALEOZOIC ⇨ | |||||
Eó | Era | Període | |||
---|---|---|---|---|---|
Fanerozoic | Paleozoic | Permià (298,9 ± 0,15 Ma) | |||
Carbonífer (358,9 ± 0,4 Ma) | |||||
Devonià (419,2 ± 3,2 Ma) | |||||
Silurià (443,8 ± 1,5 Ma) | |||||
Ordovicià (485,4 ± 1,9 Ma) | |||||
Cambrià (541 ± 1,0 Ma) |
Segueix el període Cambrià i precedeix el Silurià. L'Ordovicià fou definit per en Charles Lapworth el 1879, per resoldre una disputa entre els seguidors d'Adam Sedgwick i Roderick Murchison, que situaven els mateixos estrats del nord de Gal·les en els períodes Cambrià i Silurià respectivament. En Lapworth, reconeixent que la fauna fòssil present en els estrats en disputa eren diferents tant dels del Cambrià com els del Silurià, es va adonar que havien de ser situats en un període propi.
Mentre que el reconeixement del període Ordovicià fou lent al Regne Unit, altres zones del món el van acceptar ràpidament. Va ser homologat internacionalment el 1906, quan fou adoptat com un període oficial del Paleozoic pel Congrés Geològic Internacional.