Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa
espai natural protegit / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa és un parc natural que es troba a la comarca de la Garrotxa i protegeix gran part de la zona volcànica de la Garrotxa, el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica. Abans de ser declarat parc natural el 1985, es va protegir com a Paratge Natural d'Interès Nacional durant la primera legislatura de la Catalunya autonòmica.[1]
Tipus | Àrea protegida i parc natural | |||
---|---|---|---|---|
Localitzat a l'entitat geogràfica | Zona Volcànica de la Garrotxa | |||
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Garrotxa (Catalunya), província de Girona (Catalunya) i Catalunya (Espanya) | |||
| ||||
Dades i xifres | ||||
Superfície | 15.309 ha 16.357,51671 ha | |||
Espècies conservades | alzina, faig i roure pènol | |||
Categoria V de la UICN: Paisatges terrestres/marins protegits | ||||
World Database on Protected Areas | ||||
Identificador | 196372 | |||
Activitat | ||||
Creació | 3 març 1982 i 1982 | |||
Lloc web | parcsnaturals.gencat.cat… | |||
El parc consta d'una quarantena de cons volcànics d'una edat compresa entre els 10.000[2] i els 700.000 anys, 10 cràters, 23 cons ben conservats i més de 20 colades de laves basàltiques. L'orografia, el sòl i el clima proporcionen una variada vegetació, sovint exuberant, amb alzinars, rouredes i fagedes d'excepcional valor paisatgístic. Té un clima molt humit, i per algun tipus de vegetació es podria representar com a clima atlàntic. El tipus d'arbre que més abunda és l'alzinar muntanyenc.
Té una superfície protegida de 15.000 ha, que inclou 11 municipis, 28 reserves naturals, i pretén fer compatible la conservació amb el desenvolupament econòmic, en règim de protecció arran dels impactes de les extraccions mineres, el creixement urbanístic i els abocadors incontrolats de residus.