Pedres rúniques sobre Grècia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les pedres rúniques sobre Grècia (suec: Greklandsstenar) són una trentena de pedres rúniques que documenten els viatges de gent nòrdica a l'Imperi Romà d'Orient.[nota 1] Foren erigides durant l'era vikinga, fins al tombant del segle xi, i presenten inscripcions en nòrdic antic gravades en runes escandinaves. Totes les pedres s'han trobat a l'actual Suècia, la majoria a Uppland (18) i Södermanland (7). Moltes es van erigir en memòria dels membres la Guàrdia varega que no van retornar a casa, tot i que algunes inscripcions esmenten persones que hi tornaren amb riqueses. Fins i tot, a Ed una pedra fou gravada per encàrrec d'un exoficial de la Guàrdia.
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
En aquestes pedres rúniques la paraula Grikkland (Grècia) apareix en tres inscripcions i Grikk(j)ar (grecs) en 25; en dues pedres s'anomena els grikkafari (viatger cap a Grècia) i una de les pedres esmenta els Grikkhafnir (ports grecs). Entre totes les pedres rúniques que fan referència a expedicions llunyanes, els únics grups que són comparables en nombre són les anomenades «runes angleses», que parlen de les expedicions a Anglaterra, i les 26 runes d'Ingvar, que esmenten una expedició vikinga a l'Orient Mitjà.
La mida de les esteles varia des de la més petita, la pedra d'esmolar de Timans que fa 8,5 cm x 4,5 cm x 3,3, cm, fins a la roca d'Ed, que fa 18 m de circumferència. Moltes de les pedres estan decorades amb runes d'estils diversos que es feien servir durant el segle xi, majoritàriament en variants de l'estil de Ringerike (vuit o nou pedres) i en l'estil d'Urnes (vuit pedres).
Des de les primeres troballes fetes per Johannes Bureus a finals del segle xvi, s'han descobert moltes d'aquestes pedres, especialment durant una recerca nacional de monuments històrics duta a terme a finals del segle xvii. Al segle xix, Richard Dybeck va documentar algunes pedres. La darrera pedra es va trobar a Nolinge, prop d'Estocolm, el 1952.