Pedro Lascuráin Paredes
(1856-1952) president de Mèxic (1913) / From Wikipedia, the free encyclopedia
Pedro José Domingo de la Calzada Manuel María Lascuráin Paredes (ciutat de Mèxic, 12 de maig de 1856 - ibídem, 21 de juliol de 1952) fou un polític mexicà. Va ser president interí durant 45 minuts el 19 de febrer de 1913.
Nom original | (es) Pedro Lascuráin | ||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||||||||||||||||||||||
Naixement | (es) Pedro José Domingo de la Calzada Manuel María Lascuráin Paredes 12 maig 1858 Ciutat de Mèxic | ||||||||||||||||||||||||
Mort | 21 juliol 1952 (94 anys) Ciutat de Mèxic | ||||||||||||||||||||||||
39è President de Mèxic | |||||||||||||||||||||||||
19/02/1913 – 19/02/1913 (45 minuts) | |||||||||||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||||||||||
Nacionalitat | Mexicà | ||||||||||||||||||||||||
Formació | Facultat de Dret de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic Universitat Nacional Autònoma de Mèxic | ||||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||||
Camp de treball | Polític | ||||||||||||||||||||||||
Ocupació | polític, diplomàtic, advocat | ||||||||||||||||||||||||
Partit | Progressive Constitutionalist Party (en) | ||||||||||||||||||||||||
|
Pedro Lascuráin Paredes va realitzar els seus estudis en l'Escola Nacional de Jurisprudència. Va ser síndic i president de l'ajuntament de la ciutat de Mèxic al triomf de la revolució de 1910. Va ser Secretari de Relacions Exteriors de Mèxic. Quan el president Francisco Ignacio Madero González i el vicepresident José María Pino Suárez van ser fets presoners, va rebre les seves renúncies, les va presentar davant la càmera i van ser acceptades pels diputats. Tot seguit, va prendre la protesta com a nou titular del Poder Executiu, càrrec que va posseir durant quaranta-cinc minuts, durant els quals va nomenar com a secretari de governació a José Victoriano Huerta Márquez i va presentar la seva renúncia. D'aquesta manera, cobrint les formes legals, feia arribar a José Victoriano Huerta Márquez a la presidència. Després de la seva participació en la desena tràgica va tornar als seus assumptes particulars, i es va dedicar per complet a la barra d'advocats i a l'Escola Lliure de Dret, de la qual va ser catedràtic i rector.[1][2][3][4][5][6]