Pere I de Xipre
From Wikipedia, the free encyclopedia
Pere I de Xipre o Pere I de Lusignan (Nicòsia, 9 d'octubre del 1328 - Nicòsia, 17 de gener del 1369) va ser rei de Xipre, i rei titular de Jerusalem des de l'abdicació del seu pare el 24 de novembre del 1358 fins a la seva pròpia mort el 1369. També va ser rei llatí d'Armènia a partir del 1361 o 1368. Va ser el segon fill d'Hug IV de Xipre, el primer de la seva segona esposa Alix o Alícia d'Ibelin. També va rebre el títol de comte titular de Trípoli el 1347.
Pere I i Elionor d'Aragó. | |
Nom original | Pierre de Lusignan (francès) |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 9 octubre 1328 (Gregorià) Nicòsia |
Mort | 17 gener 1369 (40 anys) Nicòsia |
Causa de mort | Homicidi |
Sepultura | Xipre |
rei de Xipre | |
1358 – 1369 | |
← Hug IV Pere II → | |
Activitat | |
Ocupació | monarca |
Altres | |
Títol | altres títols: rei de Jerusalem, rei llatí d'Armènia, comte de Trípoli |
Família | Lusignan |
Cònjuge | Esquiva de Montfort Elionor d'Aragó i Gandia |
Fills | Pere Maria Esquiva |
Pares | Hug IV de Xipre i Alícia d'Ibelín |
Germans | Joan de Lusignan i Jaume I de Xipre |
El regnat de Pere I va ser el més brillant de la dinastia Lusignan i va ser un dels últims reis croats. Prometent una contínua guerra contra els musulmans per a la recuperació de Jerusalem, va reviure l'antiga orde Lusignan de cavalleria anomenada Orde de l'Espasa, i sempre portava una espasa desembeinada com un recordatori de la seva promesa.[1]
Bell, valent i impetuós, no va poder, malgrat tot, despertar a Europa el vell entusiasme croat ni obtenir suport suficient per als seus plans, a causa del conflicte intern que va culminar amb el seu assassinat a mans de tres dels seus propis cavallers.