Pere Pugès i Dorca
empresari i activista català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Pere Pugès i Dorca (Sant Boi de Llobregat, 1951) és un empresari i activista català, d'ideologia independentista catalana, membre d'Independentistes d'Esquerres[1] i un dels quatre fundadors de l'Assemblea Nacional Catalana.[2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1951 (72/73 anys)
Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) |
Regidor de l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat | |
1987 – 1991 | |
Activitat | |
Ocupació | activista polític, empresari |
Partit | Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans Partit dels Socialistes de Catalunya |
Membre de | |
Participà en | |
26 gener 2020 | Manifest en suport al Molt Honorable President Quim Torra i a les institucions de Catalunya |
Va néixer a Sant Boi de Llobregat el 1951.[3] Militant del Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN), va participar activament en l'organització de la Diada de 1976.[4] Pugès, que va formar part del moviment de Nacionalistes d'Esquerra, es va presentar com a candidat en les eleccions municipals de 1979 en el seu municipi natal dins de la coalició del PSAN amb la Lliga Comunista Revolucionària.[5] Fracassada la candidatura, que no va obtenir cap regidor, Pugès i un grup de correligionaris entristes es van afiliar al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), partit pel qual va ser escollit regidor de la corporació del 1987 al 1991 a l'Ajuntament de Sant Boi.[6]
Entre 1989 i 1989 va exercir de vicepresident del Consorci per a la Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya.[6] I es va dedicar també als seus negocis privats.[7]
Va ser un dels quatre ideòlegs darrere de la creació de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), al costat de Miquel Strubell, Miquel Sellarès i Enric Aïnsa.[8] I el 2013 fou expedientat al costat de Jordi Manyà, Joan Contijoch, Víctor Cucurull, Teresa Canas i Ramon Reig després de desaparèixer 75.000€ en el primer acte de l'ANC, al Palau Sant Jordi.[9]
Mà dreta de Carme Forcadell, seria el centre de les acusacions de «falta de transparència» en la ANC prèvies a les eleccions internes de 2014.[7]