Pintura mitològica
gènere pictòric / From Wikipedia, the free encyclopedia
La pintura mitològica és un gènere pictòric, subgènere de la pintura d'història, el tema artístic de la qual són personatges o escenes de la mitologia, però sense finalitat religiosa, sinó com a pintura profana.[1] La més utilitzada per a proporcionar temes artístics ha estat la mitologia grecoromana; tant per raons intel·lectuals com per la perfecta excusa que suposava per a la representació d'escenes escabroses (especialment les de les metamorfosis) i nus molt demanats en el mercat d'art.[2] Menys sovint s'han utilitzat altres mitologies europees (com la nòrdica o l'eslava) o extraeuropees.
Pròpiament, les obres d'art gregues i romanes amb els mateixos personatges i escenes, així com les de qualsevol altre art local que represente les seues divinitats locals, són art religiós, perquè la seua funció original era el culte o la referència a mites que són creences viscudes pels seus contemporanis. En canvi, la pintura mitològica es val de figures en la condició divina de les quals no es creu, i que s'utilitzen amb un objectiu no religiós, sinó estètic o intel·lectual. És això el que ocorre a partir del Quattrocento (s. XV) en el Renaixement italià: bé per imitar l'cultura clàssica (a conseqüència de l'humanisme), bé per la cerca d'uns tipus universals per establir significats al·legòrics: Afrodita-Venus representa la bellesa (o la duplicitat de l'amor sagrat-profà), Atenea-Minerva la raó, Hera-Juno la gelosia (o el govern domèstic), Ares-Mart la qualitat de guerrejar (o l'horror de la guerra), etc.
- El naixement de Venus de Sandro Botticelli (1485).
- El rapte d'Europa, de Francisco Goya (1772).
- Júpiter, Mercuri i la Virtut, de Dosso Dossi (1524).
- Perelegrinatge a l'illa de Citera, d'Antoine Watteau (1717). Evoca l'illa sobre la qual s'aixecava un temple a Afrodita.
- Enees contant a Dido l'infortuni de Troia de Pierre-Narcisse Guérin (1815).
- Thor combatent els gegants, de Mårten Eskil Winge (1872).
- Hèrcules lluitant amb un centaure de Sebastiano Ricci (1706).