Piper J-3 Cub
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Piper J-3 Cub és una aeronau lleugera americana que va ser construïda entre 1937 i 1947 per Piper Aircraft. L'aeronau té un disseny senzill i lleuger que li dona un bon rendiment a baixes velocitats i en pistes curtes. El Cub és una de les aeronaus lleugera més conegudes de tots els temps. La simplicitat, assequibilitat i popularitat del Cub —així com la seva gran producció amb gairebé 20 mil unitats construïdes als Estats Units— evoca comparacions amb el Ford Model T.
Tipus | Avió d'entrenament |
---|---|
Fabricant | Piper Aircraft |
Estat | Estats Units d'Amèrica |
Primer vol | 1938 |
En servei | 1937 – 1948 |
Ús | aviació general |
Capacitat | 1 |
El Cub va ser dissenyat originalment com a avió d'entrenament i va tenir un gran èxit fent aquesta funció i com a aeronau d'aviació general. Com el seu rendiment era tant bo també se li van donar una varietat d'usos militars com avió de reconeixement, enllaç i control de terra. Va ser produït en grans quantitats durant la Segona Guerra Mundial amb la denominació de L-4 Grasshopper. Un gran nombre de Cubs volen avui dia.
El Cub és un monoplà amb un disseny d'ala alta rectangular amb una gran superfície i amb puntals de subjecció. Porta un motor amb el pistó refrigerat per aire que dona força a una hèlix fixa. El seu buc és un marc d'acer soldat cobert de teixit, i s'asseuen dues persones en tàndem.
La pintura groc crom estàndard de l'aeronau ha passat a ser coneguda com a Groc Cub o Groc Lock Haven.[1]