Piràmide (arquitectura)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una piràmide és una construcció monumental en forma piramidal que normalment té una base quadrangular. El mot prové del grec πυραμίς, -ίδος, i, a través del llatí pyrămis, -ĭdis.[1] A l'antic Egipte, i també a l'Índia, aquestes construccions eren utilitzades com a sepulcre; els maies i els asteques les feien servir com a temple. A les civilitzacions precolombines les piràmides, normalment, tenien una funció funerària.[2]
A l'antic Egipte, les piràmides eren tombes on s'enterrava un faraó, una reina o els nobles que formaven part de la cort del faraó. Els egipcis les anomenaven mer. En realitat, la piràmide egípcia era el centre d'un vast conjunt arquitectònic. La moda es va estendre cap al Sudan, tot i que les piràmides hi eren de petites dimensions i llur forma externa diferia de les egípcies.[2] Aquests grans monuments funeraris van evolucionar a partir de les mastabes fins a arribar a formar construccions colossals com les de la necròpolis de Guiza. La primera piràmide de la qual es té constància és la piràmide esglaonada de Djoser atribuïda a Imhotep, construïda cap al 2700 aC a Saqqara.
Les primeres piràmides que ja presenten parets completament llises, les anomenades «clàssiques», estan datades cap al 2500 aC, com la piràmide de Meidum, que és mig derruïda. Així, les piràmides que es poden considerar de referència són les de les dinasties III-VI (2650-2345 aC). Més tard, a l'època dels cèsars romans, es van construir tombes gegantines i algunes, com l'anomenada Piràmide de Cesti, són clarament inspirades en els models de l'Egipte dels Ptolemeus. En aquest ampli espectre de construccions piramidals també hi trobem exemples més actuals, construïdes en ple segle xx, com l'edifici Piràmide transamèrica de San Francisco (1972) o la piràmide de vidre del Museu del Louvre (1980).[3]