Piràmide de Khaba
From Wikipedia, the free encyclopedia
S'anomena piràmide de Khaba una piràmide esglaonada localitzada a l'oest de Zawyet al-Aryan, entre Guiza i Abusir. També es coneix com la piràmide estratificada o la piràmide de capes de Zawyet al-Aryan. Els egipcis l'anomenen piràmide rodona o Haram al-Meduwara. Es pensa que no va ser acabada i que en queden restes de rampes de construcció, que Petrie atribuïa al fet que la piràmide fou coberta de rajoles. L'entrada a la piràmide està al nord-est, i un corredor baixa cap a l'oest i acaba a l'eix nord-oest; a la base, hi ha un corredor que té fins a 32 magatzems annexos. Un altre corredor porta a la cambra d'enterrament, que està just sota l'eix vertical de la piràmide, però el corredor és tan estret que sembla que un sarcòfag no hi podia passar (cap sarcòfag s'hi va trobar). La seva construcció és típica de la dinastia III; originalment, hauria tingut uns 42/45 metres, però avui dia només mesura uns 20 metres.[1] No hi ha cap inscripció que determini quin faraó la va construir, però en quatre i potser cinc llocs i vuit objectes d'alabastre descoberts en una mastaba propera (Z-500) al nord de la piràmide s'han trobat mencions del nom del faraó Khaba o inscripcions amb el seu serekh i, per això, li ha estat atribuïda.[2] Nabib Swelim, però, l'atribueix a Neferka, un altre faraó de la mateixa dinastia.
Piràmide de Khaba | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Piràmide esglaonada, jaciment arqueològic i piràmides d'Egipte | |||
Període | Dinastia III (entre el 2663 i el 2655 aC) | |||
Construït per | Khaba ? | |||
Característiques | ||||
Material | pedra calcària | |||
Mesura | 17 () m | |||
Superfície | 84 m² | |||
Pisos per sobre el terra | 5 | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | governació de Gizeh (Egipte) | |||
Localització | Zawiet al-Aryan | |||
| ||||
Plànol | ||||
Fou explorada per Perring el 1839 i la van visitar Lepsius, Maspero i Morgan; el darrer va trobar un pas descendent el 1896, però no es va excavar fins al 1900, en què ho va fer Barsanti, i més tard Reisner i Fisher, però mai es va acabar i els informes entre els diversos arqueòlegs són de vegades contradictoris. Actualment, no pot ser excavada perquè està en zona militar. És possible que, a la part oriental, hi hagués un temple que seria el primer orientat de l'est a l'oest. A l'est, també es creu que hi va haver el temple mortuori. Es va fer pels sistema de capes amb 14 en total, i probablement tenia entre 5 i 7 esglaons, però no es pot saber pel grau de deteriorament actual.