Policitèmia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La policitèmia (també coneguda com a poliglobúlia o, menys habitualment, eritrocitosi o eritrocitèmia) és un malaltia, o bé un trastorn, en què l'hematòcrit (el percentatge de volum de glòbuls vermells de la sang) i/o la concentració d'hemoglobina estan elevades en la sang.
Tipus | signe clínic, trastorn hematològic i malaltia |
---|---|
Especialitat | hematologia |
Clínica-tractament | |
Medicació | |
Classificació | |
CIM-10 | D75.1 |
CIM-9 | 289.0 i 776.4 |
Recursos externs | |
DiseasesDB | 10295 |
eMedicine | 957343 |
MeSH | D011086 |
Orphanet | 98427 |
UMLS CUI | C0032461 i C1527405 |
DOID | DOID:8432 |
Pot ser a causa d'un augment en el nombre de glòbuls vermells[1] ("policitèmia absoluta") o a una disminució en el volum de plasma ("policitèmia relativa").[2] La policitèmia és de vegades anomenada "eritrocitosi", però els termes no són sinònims, perquè la policitèmia es refereix a qualsevol augment de la massa de sang vermella (a causa d'una eritrocitosi o no), mentre que l'eritrocitosi només es refereix a un augment documentat del recompte d'hematies.
El tractament d'emergència de la policitèmia (per exemple, en hiperviscositat o trombosi) és per flebotomia (treure sang de la circulació). Depenent de la causa subjacent, la flebotomia també es pot utilitzar regularment per reduir l'hematòcrit. Els citostàtics com el busulfan i l'hidroxiurea de vegades s'utilitzen per a la gestió a llarg termini de la policitèmia.
L'espessor de la sang a causa de l'alt percentatge de glòbuls vermells en sang fa que aquesta no pugui fluir de manera normal pels vasos sanguinis, de manera que provoca pruïja, la qual es pot veure agreujada després d'un bany d'aigua calenta.[3]