Primer Imperi Búlgar
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Primer Imperi Búlgar (en búlgar Първo Българско царство, transcrit Părvo Bălgarsko tsarstvo) va ser un estat medieval búlgar fundat l'any 632 als territoris propers al delta del Danubi. Es va desintegrar l'any 1018 després de la seva annexió a l'Imperi Romà d'Orient. En el seu punt àlgid, s'estenia des de Budapest a la Mar Negra, i des del Dnièper en la Ucraïna contemporània, fins a la Mar Adriàtica. Fou succeït pel Segon Imperi Búlgar, fundat l'any 1185. El nom oficial de l'estat des de començaments de la seva fundació fou el de Bulgària.[1]
| ||||
| ||||
El Primer Imperi Búlgar en la seva màxima extensió durant el regnat de Simeó I el Gran vers el 920 | ||||
Informació | ||||
---|---|---|---|---|
Capital | Pliska (680–893) Preslav (893-972) Skopie (972–992) Ohrid (992–1018) | |||
Idioma oficial | protobúlgar, antic eslau i grec medieval | |||
Geografia | ||||
Superfície |
| |||
Població | (est.): 2.000.000 (Densitat: 5,3 h/km²) | |||
Període històric | ||||
Arribada d'Asparukh Khan | 681 de 681 | |||
Caiguda davant l'Imperi Romà d'Orient | 1018 de 1018 | |||
Política | ||||
Forma de govern | Monarquia absoluta | |||
Kan/Tsar | ||||
• 681: | Kubrat | |||
• 1018: | Ivan Vladislav | |||
L'imperi va tenir un paper important en la política europea, i fou un dels poders militars més forts del seu temps. Entre els anys 717 i 718 la coalició dels búlgars i els romans d'Orient va derrotar els àrabs al setge de Constantinoble (717-718) amb la qual cosa es va evitar l'expansió de l'islam a l'est d'Europa. Posteriorment van expandir el seu territori sobre el kanat àvar, la plana pannònica i les Muntanyes Tatra. Posteriorment els búlgars van confrontar l'avenç dels petxenegs i cumans, i van aconseguir una victòria decisiva sobre els magiars, que els va obligar obligant-los a establir-se de forma permanent a Pannònia.
Durant la fi del segle ix i principis del x, el tsar Simeó I el Gran va aconseguir un seguit de victòries sobre els romans, i va expandir l'Imperi Búlgar al seu màxim apogeu. Després de l'anihilació de l'exèrcit romà d'Orient en la Batalla d'Anquialo en 917, els búlgars van posar sota setge Constantinoble en 923 i 924. Els romans finalment es van recuperar i en 1014 sota Basili II, va infligir una derrota aclaparadora als búlgars en la Batalla de Clídion. En 1018, les últimes places fortes de Bulgària s'havien retut a l'Imperi Romà d'Orient, i el Primer Imperi Búlgar va deixar d'existir. Fou succeït pel Segon Imperi Búlgar en 1185.
Després de l'adopció del cristianisme en 864, Bulgària es va convertir, per un temps, en el centre cultural eslau d'Europa. La seva posició cultural de primer ordre es va consolidar encara més amb la invenció de l'alfabet ciríl·lic a la seva capital Preslav, i la literatura produïda en l'idioma búlgar antic aviat va començar a propagar-se pel nord. L'antic búlgar es va convertir en la llengua franca de l'Europa oriental, on va arribar a ser coneguda com a antic eslau eclesiàstic. En 927 el Patriarcat de Bulgària totalment independent, va ser reconegut oficialment. Posteriorment, com una reacció contra les influències romanes d'Orient en l'església, la influent secta dels bogomils va néixer a Bulgària cap a la meitat del segle x.