Projecció isomètrica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La projecció isomètrica és un mètode gràfic de representació, més específicament una projecció axonomètrica,[1] cilíndrica,[2] ortogonal.[3] Constitueix una representació visual d'un objecte tridimensional en dues dimensions, en què els tres eixos ortogonals principals, en projectar-, formen angles de 120º, i les dimensions paral·leles a aquests eixos es mesuren en una mateixa escala.[4][5][6]
La isometria és una de les formes de projecció utilitzades en dibuix tècnic que té l'avantatge de permetre la representació a escala, i el desavantatge de no reflectir la disminució aparent de mida -proporcional a la distància- que percep l'ull humà.