Prosthennops
From Wikipedia, the free encyclopedia
Prosthennops és un gènere extint d'artiodàctils de la família dels pècaris (Tayassuidae) que visqueren a les Amèriques entre el Miocè mitjà i el Plistocè inferior. Se n'han trobat restes fòssils a Costa Rica, els Estats Units, Hondures i Mèxic.[1]
Període | |
---|---|
Estat de conservació | |
Fòssil | |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Artiodactyla |
Família | Tayassuidae |
Gènere | Prosthennops Matthew i Gidley, 1904 |
Espècies | |
|
A la Formació Curré (província costa-riquenya de Puntarenas) se n'han trobat part d'un maxil·lar inferior dret, dents molars, parts de dents canines i incisives i falanges de 5,8 milions d'anys d'antiguitat.[2] Prosthennops coexistia amb altres pècaris, com ara Platygonus i Protherohyus.
Tenia una alçada a la creu d'aproximadament 76 cm. Els individus del nord de la seva distribució eren més grossos que els del sud de Centreamèrica. Les dents canines apuntaven cap avall. Tenia el crani robust, amb ossos zigomàtics prominents com els dels facoquers africans. Era un omnívor que s'alimentava de plantes, núcules, arrels i animals petits.[3]