Província eclesiàstica Tarraconense
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Província eclesiàstica Tarraconense és una demarcació territorial eclesiàstica basada en l'antiga província romana civil de la Tarraconense.[1] Es va anar perfilant durant els segles IV, V i VI, però va ser el papa Lleó el Gran, l'any 417, qui va establir una organització eclesiàstica inspirada en l'estructura administrativa de l'imperi romà, amb províncies liderades pels metropolitans i diòcesis presidides per bisbes, tal com es coneix actualment.[2]
Aquest article tracta sobre la província eclesiàstica. Vegeu-ne altres significats a «Tarraconense (desambiguació)». |