Pseudomonas syringae
From Wikipedia, the free encyclopedia
Pseudomonas syringae és un bacteri gram negatiu amb forma de bacil amb flagels polars. Provoca una malaltia en moltes plantes i existeix sota la forma de 50 diferents patovars tots ells disponibles en col·leccions internacionals de cultius de laboratori. P. syringae és un membre del gènere Pseudomonas i dins del grup P. syringae.[1] Rep el nom del nom científic del lilàs (Syringa vulgaris), d'on primer es van aïllar.[2]
Cultius de Pseudomonas syringae | |
Dades | |
---|---|
Hoste | |
Tinció de Gram | gramnegatiu |
Soca |
|
Taxonomia | |
Regne | Pseudomonadati |
Fílum | Pseudomonadota |
Classe | Gammaproteobacteria |
Ordre | Pseudomonadales |
Família | Pseudomonadaceae |
Gènere | Pseudomonas |
Espècie | Pseudomonas syringae Van Hall, 1904 |
Pathovars | |
|
P. syringae també produeix proteïnes Ina (ice nucleation-active) que fan que l'aigua es glaci a temperatures força altes que provoquen danys en les plantes per glaçada interna. Recentment s'ha vist que aquests bacteris tenen un paper important en la producció de la pluja i la neu i que també es troben dins de les pedres de gel de les pedregades.[3]
La patogènesi de P. syringae depèn de les proteïnes secretades dins la planta.[4]