Péssah
celebració de l'alliberament dels esclaus israelians en el país d'Egipte. / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Péssah, també conegut com a Pasqua jueva, (en hebreu: פסח, /ˈpesaħ/ 'passar per alt', en ídix: פסח) és la principal celebració de les tres festivitats jueves, on es celebra la narració bíblica dels israelites escapant de l'esclavitud d'Egipte.[1][2]La Péssah comença el 15è dia del mes hebreu de Nisan que es considera el primer mes de l'any hebreu.[3] El calendari hebreu s'ajusta per alinear-se amb el calendari solar, de tal manera que el 15 de Nisan sempre coincideix amb diumenge, dimarts, dijous, o dissabte. Els dia comença i acaba al capvespre, de manera que la festa comença el capvespre del dia abans. Per exemple, el 2023, 15 Nisan coincideix amb el dijous 6 d'abril. Per tant, la Péssah comença al capvespre del dimecres 5 d'abril. La paraula Péssah o Pasqua també pot referir-se al Korban Pesach, l'anyell pasqual que s'oferia quan hi havia el Temple en Jerusalem; al Séder de Pessa'h, l'àpat ritual de la nit de Pasqua; o la Festa dels Àzims. És una de les tres festivitats jueves marcades a la Bíblia, que se celebra durant els 7 dies posteriors al 15 de Nissan pels jueus que viuen a Israel, i durant 8 dies pels jueus que viuen a la diàspora. En la Bíblia, la festa de set dies es coneix com el Chag HaMatzot, la festa dels Àzims (matsà).[4]
Nom en la llengua original | (he) פסח | ||
---|---|---|---|
Tipus | Shalosh Regalim dia festiu | ||
Commemora | L'Èxode | ||
Dia | 15 Nisan (en) 16 Nisan (en) 17 Nisan (en) 18 Nisan (en) 19 Nisan (en) 20 Nisan (en) 21 Nisan (en) 22 Nisan (en) | ||
Dia de la setmana | 15 de nissan | ||
Mes de l'any | Nissan | ||
Durada | 7 d, 8 d i 7 d | ||
Religió | Judaisme | ||
Celebració | Arreu del Món | ||
Segons el Llibre de l'Èxode, Déu (Jahvè) va ordenar a Moisès que digués als israelites que marquessin la sang d'un anyell a sobre de les seves portes perquè l'àngel de la mort passés per sobre d'ells (és a dir, que no fossin tocats per la desena plaga, la de la mort dels primogènits). Després de la mort del primogènit, el faraó va ordenar als israelites que marxessin, agafant el que volguessin, i va demanar a Moisès que el beneís en nom del Senyor. El passatge continua afirmant que el sacrifici de la Pasqua recorda l'època en què Déu "va passar per sobre de les cases dels israelites a Egipte".[5] Aquesta història s'explica a l'àpat de la Pasqua durant les dues primeres nits de Pasqua llegint la Hagadà, un relat ritual estandarditzat de la història de l'Èxode, en compliment de l'ordre "I diràs [Higgadata] al teu fill aquell dia: És a causa del que el Senyor va fer per mi quan vaig sortir d'Egipte".[6]
L'ofrena de la garba era una ofrena dels sacerdots a Jerusalem el segon dia de la festa. Va assenyalar l'inici del recompte de 49 dies de l'Omer, que encara es practica, durant set setmanes fins al 50è dia, que és la festa de Xavuot.
Actualment, a més de la prohibició bíblica de posseir aliments llevats durant la festa, el Séder de Péssah, en el qual es llegeix en veu alta la Haggadah, és un dels rituals més observats en el judaisme.