Rafael Mendizábal Amézaga
militar espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
Rafael Mendizábal Amézaga (29 d'agost de 1910,[1] Santurtzi, Biscaia - 25 de gener de 1939, Catalunya) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria i d'Aviació que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca. Els primers mesos de la Guerra Civil participà en la formació de les milícies falangistes, en la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular i en la defensa contra el desembarcament de Mallorca per part de tropes republicanes.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 29 agost 1910 Santurtzi (Biscaia) |
Mort | 25 gener 1939 (28 anys) Catalunya (Espanya) |
Activitat | |
Ocupació | militar |
Carrera militar | |
Lleialtat | Regne d'Espanya República Espanyola Bàndol Nacional |
Branca militar | Exèrcit de Terra espanyol Cavalleria Exèrcit de l'Aire espanyol |
Rang militar | Comandant |
Conflicte | Guerra Civil espanyola |
Altres | |
Condemnat per | Sedició (Fets d'Alcalá, 1936) |
Premis |
Era fill de Bernabé Mendizábal Aldamiz-Echevarria, batlle de Santurtzi entre gener del 1914 i febrer del 1915, i de Leonor Amézaga Balparda.[2][3] El 1930 assolí el grau de tinent.[1] El 1932 estava destinat al cos de seguretat. L'abril de 1936 fou destinat al Regiment de Caçadors de Villarrobledo, núm. 3.[4]
Formà part dels anomenats Jinetes de Alcalá, un grup de militars de l'arma de Cavalleria adscrits als Regiments de Caçadors de Calatrava, núm. 2, i de Villarrobledo, núm. 3, destinats a Alcalá de Henares, que a finals de juny de 1936 foren confinats al castell de Sant Carles de Palma, Mallorca. El Govern de la Segona República aprofità uns greus incidents entre soldats i membres de partits d'esquerra per fer neteja de conspiradors d'ambdós regiments. Al castell de Sant Carles conegueren al cap de la Falange Española a Mallorca, Alfonso de Zayas, que també estava empresonat i que els posà amb contacte amb els militars que s'havien d'aixecar contra la República. Quan es produí el pronunciament militar del 18 de juliol de 1936, aquests militars es posaren a les ordres dels avalotats. Participà en la formació de les milícies falangistes, en la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular (detencions il·legals, tortures i assassinats),[5] i en la defensa contra el desembarcament de Mallorca. Se sap que volà portant una metralladora amb una avioneta de Havilland Moth per metrallar avions enemics Macchi i Savoia.[6]
Després d'uns mesos a Mallorca retornà a la península i seguí un curs de pilot de caça essent ascendit a capità el març del 1938[7] i destinat al servei d'aviació l'abril.[8] El 24 de desembre el seu caça, un Fiat CR-32 de l'esquadrilla de Joaquín García Morato, en el front de Catalunya fou tocat i hagué de llançar-se en paracaigudes prop de Camarasa en zona republicana. Les tropes republicanes el detingueren i fou empresonat. El 25 de gener de 1939 fou assassinat per un dels seus vigilants a la carretera de Barcelona a Vic.[9] El 1940 fou ascendit pòstumament a comandant i li fou concedida la Medalla Militar.[10]