Ha acollit al llarg del temps nombrosos edificis singulars amb evidents petjades del Noucentisme o fins i tot Modernisme, amb els seus característics balcons de forja treballada i les cúpules acolorides que els coronen, molts dels quals, en nom d'una mal entesa «modernització» institucional, han anat desapareixent per deixar pas a edificis més nous però amb menys personalitat arquitectònica.[1] No en va, a principis del segle XX va esdevenir la zona senyorial de la ciutat i aquelles famílies que podien, ho demostraven. Ara mateix costa d'imaginar l'esplendor passada, tenint en compte el gran nombre de locals comercials tancats, i el recurrent debat sobre com tornar-li part de l'esplendor perduda, amb concursos d’idees inclosos, plans de barri i propostes de millora i revitalització, com ara la d'ubicar-hi la seu definitiva del Museu Jaume Morera, que passarà a anomenar-se Museu d'Art de Lleida.[2]