Reforma bohèmia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Reforma bohèmia (també coneguda com la Reforma txeca[1] o Reforma hussita), anterior a la Reforma Protestant del segle xvi, va ser un moviment cristià de finals de l'edat mitjana i inicis de la moderna al regne i a la Corona de Bohèmia (actualment la República Txeca), clamant per una reforma de l'Església Catòlica. Durà més de 200 anys, va tenir un significatiu impacte en el desenvolupament històric de l'Europa Central i és considerat un dels moviments religiosos, socials, intel·lectuals i polítics del període modern. La Reforma bohèmia produí la primera església nacional separada de l'autoritat romana, els primers moviments religiosos apocalíptics d'inicis del període modern, així com la primera església protestant pacifista.[1]
La Reforma bohèmia no va ser un moviment internament unificat i no va romandre immutable.[2] Tot i que se separà en múltiples grups, algunes característiques van ser compartides per tots ells, com la comunió sota les dues espècies, rebuig per la riquesa i poder de l'Església, èmfasi en la predicació de la Bíblia en llengua vernacla i la relació immediata entre home i Déu.[3][4] La Reforma bohèmia incloïa particularment els esforços per reformar l'Església abans de Jan Hus, el moviment hussita (incloent els taborites i els orebites), la Unitat dels germans i els ultraquistes o calixtins.
Conjuntament amb els valdesos i els lolards (liderats per John Wycliffe), la Reforma bohèmia és considerada com la precursora de la Reforma protestant. Aquests moviments a vegades són referits com la «Primera Reforma» en la historiografia txeca.[5] Malgrat la influència de les reformes alemanyes i suïsses, la Reforma bohèmia no es va dissoldre en elles, tot i que alguns utraquistes txecs van créixer molt propers als luterans. La Reforma bohèmia va tenir el seu propi desenvolupament fins a la supressió de la revolta bohèmia el 1620. El victoriós rei restaurat Ferran II decidí forçar tots els habitants de Bohèmia i Moràvia a convertir-se al catolicisme d'acord amb el principi cuius regio, eius religio de la Pau d'Augsburg (1555). La Reforma bohèmia acabà sent difosa al món protestant i gradualment perdé els seus trets distintius.[6] La Patent de tolerància publicada el 1781 per Josep II no comportà una restauració de la Reforma bohèmia. Josep II no va respectar la tradició religiosa bohèmia i només els luterans, calvinistes i ortodoxos orientals van ser legalitzats a la Corona de Bohèmia i d'altres parts del seu reialme.[2] Malgrat l'extinció de la Reforma bohèmia com a moviment cristià distintiu, la seva tradició no va desaparèixer. Moltes esglésies, i no només a la República Txeca, no han oblidat el seu llegat i intenten continuar la seva tradició,[6] com per exemple, l'Església Morava (continuadora de la Unitat dispersa dels Germans), l'església protestant dels germans txecs (Českobratrská církev evangelická), l'església husita txecoslovaca (Československá církev husitská), l'Església dels germans (Církev bratrská), la Unió dels germans baptistes (Bratrská jednota baptistů) i altres denominacions.