Reforma protestant a Espanya
història de la reforma protestant a Espanya / From Wikipedia, the free encyclopedia
La història de la reforma protestant a Espanya es remunta al segle xvi, quan diversos creients espanyols es van sentir plenament d'acord amb els plantejaments de la Reforma protestant iniciada per Martí Luter a Alemanya. Grups destacats d'aquests creients van ser els de Valladolid (afins al luteranisme) i Sevilla (inicialment favorables al calvinisme). Del grup sevillà van participar els monjos jerónis del Monestir de Sant Isidre del Camp.
En els seus inicis, el protestantisme espanyol es va estendre principalment entre la classe noble i culta, a causa de la seva relació amb l'humanisme i la lectura de la Bíblia. Com a testimoni d'aquest període, noms insignes com el de Juan de Valdés, Francisco de Enzinas i dels monjos Casiodoro de Reina i Cipriano de Valera i Antonio del Corro. A Casiodoro de Reina i Cipriano de Valera els devem la primera traducció de la Bíblia al castellà.[1]
En canvi, la Reforma Protestant a Espanya no va arrelar a causa de la persecució a la qual van ser sotmesos els luterans per la Inquisició espanyola, el que va obligar els que van poder escapar a refugiar-se en estats protestants o més tolerants. Henry Kamen destaca que «Espanya era l'únic país europeu que comptava amb una institució nacional dedicada a erradicar l'heretgia[2]». Però també van existir altres raons, com les que assenyala Joseph Pérez: «Espanya estava allunyada de l'epicentre de la revolució religiosa; les reformes introduïdes en la disciplina eclesiàstica i en els ordes religiosos en els primers anys de segle XVI, encara que limitades, havien contribuït a corregir certs abusos; finalment, les inquietuds religioses havien adoptat a la península ibèrica una forma original. A Espanya és més forta la temptació de l'il·luminisme que la del luteranisme o del calvinisme». Henry Kamen apunta una altra més: «Espanya no havia experimentat des del començament de l'Edat Mitjana ni una sola heretgia que triomfés a nivell popular. Totes les lluites ideològiques des de la Reconquesta s'havien dirigit contra les religions minoritàries, el judaisme i l'islam. En conseqüència, no hi havia hagut heretgies autòctones, a l'estil de la de John Wycliffe a Anglaterra, sobre les que puguin arrelar les idees luteranes».[2]