Reformisme islàmic
article de llista de Wikimedia / From Wikipedia, the free encyclopedia
El reformisme islàmic o modernisme islàmic[1] és un moviment que va prendre forma principalment a Egipte entre la fi del segle xix i principis del segle XX com a resposta a la influència occidental i al declivi del poder islàmic que s'estaven produint des del segle xviii. El principal objectiu que perseguien era la conciliació dels valors modernistes occidentals tals com la democràcia, els drets civils, el nacionalisme, la igualtat i el progrés amb la fe musulmana, i per aconseguir-ho advocaven per la reinterpretació dels textos sagrats.[2] Els principals ideòlegs d'aquest moviment van ser Jamal-ad-Din al-Afghaní, Muhàmmad Àbduh i Sayyed Ahmed-Khan.
El fenomen de la reforma es coneix en àrab sota el terme de islah, que significa 'reparació', 'arranjament' o 'millora' i que en àrab modern comprèn la idea general de 'reforma'.
Entre els nombrosos autors musulmans inspirats per aquests mestres i que com ells s'autoanomenaven 'salafistes' (és a dir "els fidels al missatge original de l'islam", com els sàlaf, les primeres generacions de musulmans considerades les més 'pures'), cal destacar Muhàmmad Raixid Ridà, el principal difusor de la doctrina salafista a través de la revista Al-Manar del 1898 al 1935.[1][3]