Regne de Cork
From Wikipedia, the free encyclopedia
El regne de Cork va ser un petit enclavament nòrdic-gaèlic que apareix a la crònica del segle xii Cogad Gáedel re Gallaib (guerra dels irlandesos contra els estrangers) i d'altres escrits contemporanis com els Annals dels quatre mestres, Annals d'Inisfallen i Annals de Tigernach. A causa de les constants envestides dels vikings la ciutat va ser completament emmurallada i algunes seccions encara romanen en peu avui en dia.[1]
| ||||
| ||||
Bandera | ||||
Màxima extensió del regne de Dublín (en rosa) i situació d'altres assentaments noruecs (en verd) | ||||
Informació | ||||
---|---|---|---|---|
Capital | ciutat estat de Cork | |||
Idioma oficial | irlandès antic, irlandès mitjà i nòrdic antic | |||
Període històric | ||||
Establiment | segle X | |||
Dissolució | segle XII | |||
Política | ||||
Forma de govern | Monarquia |
Durant gran part de l'edat mitjana, Cork era un lloc avançat de la cultura dels anglesos vells immergits en un ambient gaèlic predominantment hostil i aïllat del govern del regne de Dublín. Els governants nòrdic-galèics usaven el "Black Rent" (extorsió) per tal d'evitar que ataquessin la ciutat.
El cabdill viking Ottir Iarla està associat amb les conquestes i incursions vikingues en Irlanda, particularment a la província de Munster. La crònica Cogad Gáedel re Gallaib el descriu com a lloctinent principal del poderós cabdill Ragnall ua Ímair, i l'associa amb l'establiment viking de Cork,[2] però no està clar si va governar com a rei o estava subjecte a l'autoritat de Ragnall, els annals tanmateix ofereixen una cronologia diferent.