Repressió franquista
From Wikipedia, the free encyclopedia
La repressió franquista fou el llarg procés de violència física, econòmica, política i cultural que van patir durant la Guerra Civil espanyola els partidaris del govern legítim de la Segona República Espanyola a la zona del bàndol nacional, i durant la postguerra i la dictadura franquista els perdedors de la Guerra Civil -els republicans-, els qui hi donaven suport o, més simplement, els qui eren denunciats com antifranquistes -ho fossin o no-, així com posteriorment els membres d'organitzacions polítiques, sindicals i, en general, els qui no estaven d'acord amb la dictadura franquista, manifestaven la seva oposició al règim i els qui constituïen o podien constituir un perill pel règim sorgit de l'Alzamiento Nacional.
| ||||
| ||||
Tipus | repressió política | |||
---|---|---|---|---|
Interval de temps | 17 juliol 1936 - 1945 | |||
Localització | Espanya Franquista (Espanya) | |||
Objectiu | Exterminar el republicanisme espanyol | |||
Acció | Judicis sumaríssims, afusellaments, assassinats i desaparicions forçades, nens robats, repressió de la llengua i la cultura catalana | |||
Morts | màxim 500.000 | |||
Perpetrador | Dictadura de Francisco Franco | |||
La tanatopolítica i la biopolítica de la repressió franquista obeïen a les lògiques d'una guerra civil, una conquesta colonial i una guerra santa catòlica, sobre una població fins aleshores considerada part de la mateixa comunitat.[1] Hom pot trobar processos, polítiques i pràctiques institucionals com ara massacres indiscriminades, recatolització dels vençuts, exili forçat, exclusió dels beneficis de la plena ciutadania, o l'aplicació de sentències repressives retroactives, tot fonamentat en la definició dels republicans com a antiespanyols, una terminologia que barreja la percepció dels enemics com a “no-ciutadans” i àdhuc “éssers inferiors” aliens als valors que definien la nació (confessional) autoimaginada.[1] Darrere del terme genèric "rojos" hi havia una noció d'enemic en sentit absolut, dirigit a l'erradicació,[1] àdhuc adquirint un sentit racial.[2]
Atiada per la confluència del regeneracionisme i el degeneracionisme, la repressió franquista va ser motivada per la noció d'una neteja social. Per això l'assassinat de persones considerades com a enemics de l'estat començava immediatament després de la conquesta d'un lloc per part dels rebels.[3] Ideològicament, l'Església Catòlica va legitimar l'assassinat per part de la Guàrdia Civil i la Falange com a defensa de la cristiandat[3][4]