Robert Indiana
artista estatunidenc / From Wikipedia, the free encyclopedia
Robert Indiana (New Castle, 13 de setembre de 1928 – Vinalhaven, 19 de maig de 2018) va ser un artista estatunidenc que va estar associat amb el moviment estilístic anomenat Pop Art.
Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Robert Clark 13 setembre 1928 New Castle (Indiana) |
Mort | 19 maig 2018 (89 anys) Vinalhaven (Maine) |
Causa de mort | Insuficiència respiratòria |
Dades personals | |
Altres noms | robert indiana |
Formació | Universitat d'Edimburg Edinburgh College of Art Arsenal Technical High School |
Activitat | |
Camp de treball | Joieria, art, art pop, escenografia i disseny de vestuari |
Lloc de treball | Nova York Skowhegan Chicago Edimburg Utica |
Ocupació | dissenyador de vestuari, joier, gravador, escenògraf, artista gràfic, dissenyador, escultor, dissenyador de segells, pintor, artista |
Activitat | 1954 – 1999 |
Membre de | |
Gènere | Art públic i art figuratiu |
Moviment | Art pop i Hard edge |
Representat per | Artists Rights Society |
Participà en | |
2009 | Von Picasso bis Warhol Künstlerschmuck der Avantgarde |
27 juny 1968 | documenta 4 |
Obra | |
Obres destacables
| |
|
Indiana va traslladar-se a Nova York el 1954 i s'incorporà al moviment Pop Art amb una iconografia pròpia que combina l'art comercial amb l'existencialisme, i que progressivament va derivar en el que Indiana mateix anomena "poemes escultòrics". Les obres de R. Indiana són sovint imatges icòniques simples, atrevides, sobretot números i paraules curtes com ara "EAT", "HUG", i "LOVE" (de l'anglès: menjar, abraçar/da i amor/estimar respectivament). També se'l coneix per haver pintat la pista de basquetbol del US Cellular Arena a la ciutat de Milwaukee on, en el passat, havien jugat els Milwaukee Bucks. El disseny, molt poc habitual, és una gran M que s'estén per ambdues meitats de la pista. La seva escultura 1-0 (2002, en alumini) i que es troba en la planta baixa del gratacel Taipei 101, està composta de xifres multicolors que suggereixen el comportament de les borses mundials ensems la vida humana.[1]
Indiana va ser escenògraf i dissenyador de vestuari en diverses ocasions, com ara en la producció per l'Òpera de Santa Fe de The Mother of Us All de Virgil Thomson el 1976, basada en la vida de la sufragista Susan B. Anthony. Després dels atacs terroristes de l'11 de setembre de 2001, Indiana va crear una sèrie de Peace Paintings (pintures de pau), que varen exhibir-se el 2004 a Nova York. Va protagonitzar la pel·lícula d'Andy Warhol Eat (1964), que consisteix en un únic pla de 45 minuts on apareix Indiana menjant un bolet.