Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 2004
esdeveniment de còmics / From Wikipedia, the free encyclopedia
El 22è Saló Internacional del Còmic de Barcelona es va celebrar a l'Estació de França entre el dijous 6 i el diumenge 9 de maig de 2014.[2]
Cartell promocional il·lustrat per Víctor Santos | |
Dates | Del 6 al 9 de maig de 2004 |
---|---|
Lloc | Estació de França |
Visitants | >92.000[1] |
Estands | 125 |
Pressupost | 560.000 euros |
Palmarès | |
Gran Premi del Saló | Horacio Altuna |
Millor Obra | Mantecatos de Manel Fontdevila |
Millor Obra Estrangera | Barrio Lejano de Jiro Taniguchi |
Autor revelació | Fermín Solís |
Millor fanzine | Cretino |
Millor guió | Antoine de las tormentas de Luis Durán |
Millor revista | El Víbora |
Premi del públic | Los Reyes Elfos. La espada de los inocentes de Víctor Santos |
< 2003 2005 > |
En aquesta ocasió, el còmic de l'Europa de l'Est, de temàtica antibel·licista, social i polític fou l'eix central de l'edició del certamen del 9è art. L'exposició principal, anomedada Wartime (temps de guerra), va estar dedicada a obres antibel·licistes d'autors de l'Europa de l'Est. La mostra va exposar una selecció de pàgines de la revista de còmics eslovena Stripburger i de l'obra recopilatòria Stripburek - comics from the other Europe, un recull del còmic contemporani d'autors originaris de les ex-repúbliques del bloc socialista.[3] S'hi van poder veure vinyetes de l'autor eslovè Tomaz Lavric, el iugoslau Mr. Stocca (àlies Milan Pavlovic) o el croata Miroslav Nemeth. L'eix temàtic de l'antologia va estar centrada en la guerra i les seqüeles que deixa en els individus i els pobles que la pateixen.[4]
El dibuixant maltès Joe Sacco, autor de reportatges gràfics antibèl·lics com Palestine (1993) i Safe Area Goražde: The War in Eastern Bosnia 1992-1995 (2000), també va fer acte de presèncial al Saló. Sacco va presentar la seva darrera novel·la gràfica, The Fixer (2003), que acabava de publicar Planeta deAgostini en castellà, sota el títol de El mediador. Una historia de Sarajevo. A més, Sacco va participar també a la taula rodona "Primera línia. Una mirada als conflictes bèl·lics actuals", acte compartit amb l'autor Igor Prassel, de la revista Stripburek, Eric Hauck en representació del Fòrum 2004 i les periodistes Anna Alba i Sandra Balsells.[3]
Fou la darrera edició del Saló celebrada a l'Estació de França, ubicació en la qual el Saló va assolir la major superfície fins al present. El certamen de la vinyeta va establir un nou rècord d'espai a l'augmentar la seva superfície en 1.000 m² respecte a l'edició anterior, arrivant als 8.200 m².[2] Aquest increment de superfície útil es va aconseguir amb el cobriment provisional d'una de les vies de l'estació de trens.[5] L'espai va quedar repartit entre un total de 125 estands amb els quals el Saló va comptar, pertanyents a editorials, llibreries, botigues especialitzades, fanzines, escoles de còmic i altres empreses del sector. A més, el certamen va incloure un espai infantil i un taller de dibuix.[4]
La darrera edició del Saló a l'Estació de França va posar fi a una etapa que s'havia iniciat el 1994.[6] El Saló va acabar restant a l'Estació un total d'onze anys, malgrat que la ubicació al recinte ferroviari inicialment s'havia concebut com una solució provisional i a curt termini. Joan Navarro, aleshores director del Saló, afirmava el 1994 que «quan s'hagi acabat aquesta convocatòria [1994], hem de començar la missió impossible de buscar un nou emplaçament per a la següent edició, perquè l'Estació de França no estarà disponible».[7] No obstant, no va ser fins al cap d'onze anys que el Saló es va buscar un altre emplaçament. A partir de 2005 el Saló tornaria a Fira de Barcelona.[8]
A més de rècord de superfície, el Saló va clausurar amb un rècord d'assistència, quantificat en més de 92.000 visitanst.[1]
Pel que fa als premis del Saló, la seva dotació es va incrementar, duplicant el pressupost de l'edició anterior.[2]