Sant Martí del Canigó (sardana)
sardana composta per Pau Casals / From Wikipedia, the free encyclopedia
Sant Martí del Canigó és una sardana de Pau Casals composta l'any 1943 durant el seu exili a Prada de Conflent[1] i dedicada al monestir de Sant Martí del Canigó. L'obra està inspirada en el poema Canigó, de Jacint Verdaguer.
Monestir de Sant Martí del Canigó | |
Forma musical | sardana |
---|---|
Compositor | Pau Casals i Defilló |
Epònim | Sant Martí del Canigó |
Creació | 1943 |
País d'origen | Espanya |
És una de les dues sardanes de Pau Casals escrites per a cobla i, tot i ser una sardana, la seva estructura és poc convencional, ja que té un tiratge de 171 compassos de llargs (normalment el tiratge de llargs d'una sardana sol oscil·lar entre 65 i 89 compassos). Quant al tiratge hi ha excepcions i n'és un exemple el Sereno, com també ho és Sant Martí del Canigó. Hi podem trobar altres coses no gaire habituals com un solo de 48 compassos de tenora que no deixa de ser més llarg del compte (com tota la sardana en general).[2] Aquesta sardana, que pel seu caràcter podria ser considerada un petit poema simfònic en forma de sardana,[1] va ser orquestrada pel seu germà Enric Casals.[3] Posteriorment Joan Costa va afegir-hi una lletra per a ser cantada.[4]
Pau Casals a més d'escriure aquesta Obra per a cobla, la va instrumentar per a Orquestra de Càmbra i per a Orquestra Simfònica Juntament amb el seu germà Enric Casals.[5][6]