For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Sardes.

Sardes

De Viquipèdia

Infotaula de geografia políticaSardes
The Bath-Gymnasium complex at Sardis, late 2nd - early 3rd century AD, Sardis, Turkey (17098680002).jpg

Modifica el valor a Wikidata

Localització
 38° 29′ 18″ N, 28° 02′ 25″ E / 38.48833°N,28.04028°E / 38.48833; 28.04028Coord.: 38° 29′ 18″ N, 28° 02′ 25″ E / 38.48833°N,28.04028°E / 38.48833; 28.04028
EstatTurquia
ProvínciesProvíncia de Manisa Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Dades històriques
Esdeveniment clau
Altres

Lloc websardisexpedition.org Modifica el valor a Wikidata

Sardes (grec antic: Σάρδεις o Σάρδις, Sárdeis, Sárdis) fou una ciutat de l'Àsia Menor, capital del Regne de Lídia, dels sàtrapes perses, d'Antígon, dels sàtrapes selèucides i capital regional amb els romans.[1][2] Estava situada al peu del vessant nord de la muntanya Tmolus,[3] prop del riu Hermos i a la riba del seu afluent, el Pactolus, que passava per la ciutat.

Va esdevenir capital del Regne de Lídia en temps del rei Meles, que la va fortificar, i probablement no existia des de massa abans. El rei Candaules, successor de Meles, ja hi va residir. Era de construcció senzilla, amb molta fusta, i es va incendiar diverses vegades. Tenia una acròpoli en una roca inaccessible rodejada d'una triple muralla. Durant el regnat d'Ardys fou presa pels cimmeris que no van poder conquerir-ne la ciutadella. Va convertir-se en una pròspera ciutat en temps del rei Cresus.

Eliminada la dinastia lídia, Sardes va esdevenir capital d'una satrapia persa vers el 540 aC. Durant la Revolta Jònica dirigida per Aristàgores i Histiaeu (499 aC - 494 aC), els jònics, amb ajut de naus d'Atenes van ocupar la ciutat menys la ciutadella, defensada per Artaphrenes i la guarnició persa. La ciutat es va incendiar accidentalment i els jònics i atenencs se'n van retirar. Sardes fou reconstruïda. El rei de Pèrsia, en represàlia, va declarar la guerra a Atenes. Xerxes va passar a Sardes l'hivern anterior a la invasió de Grècia.

Cir el Jove hi va reunir les forces militars contra son germà Artaxerxes. Després de la victòria d'Alexandre el Gran a Grànicos (334 aC), Sardes es va rendir sense lluita i en agraïment el rei macedoni va donar als seus habitants la llibertat i la facultat de restaurar les seves antigues lleis i institucions.

Després de la mort d'Alexandre, Sardes va quedar en possessió d'Antígon el Borni. Després de la seva mort en la Batalla d'Ipsos (301 aC) va passar a mans de Lisímac de Tràcia, i el 282 aC dels selèucides, fins que el 222 aC Aqueu (fill d'Andròmac), parent del rei selèucida Antígon III el Gran i governador d'Àsia Menor, va actuar allí com a rei i potser fins i tot va prendre el títol reial. Antíoc III va assetjar Aqueos a la ciutat durant un any fins que el cretenc Lagoras va escalar les muralles per un punt sense vigilància i va poder ocupar la ciutat (214 aC), que va quedar molt malmesa i parcialment destruïda. Després de la derrota del selèucida Antíoc a Magnèsia del Sipilos, Sardes va quedar en poder de Roma i l'any següent hi va renunciar en el tractat d'Apamea (188 aC) a favor del Regne de Pèrgam, del qual va tornar a Roma el 133 aC i va formar part de la província d'Àsia. Sota l'Imperi Romà, la plana on estava situada la ciutat es coneixia com a Sardiene.

Durant el regnat de Tiberi fou destruïda per un terratrèmol (any 17) i l'emperador la va fer reconstruir. Després fou una ciutat mitjana de província, on va entrar aviat el cristianisme i on es van celebrar alguns concilis, continuà mantenint un cert nivell de prosperitat.

Fou capital d'un convent jurídic d'Àsia, i després capital de la província de Lídia (294 aC), esdevingué seu d'un bisbe metropolità.

Va romandre sota domini romà d'Orient fins a començament del segle xiv. El 1301 es van produir els primers atacs turcmans i el 1306 va passar a aquests per tractat. El 1402 fou destruïda per Tamerlà.

Una ciutat moderna sorgida a la rodalia porta el nom de Sart. Les ruïnes consisteixen en un estadi, un teatre, i una triple muralla de l'acròpoli amb les torres més altes. No lluny de la ciutat hi havia la tomba del rei Aliates II.

La ciutat va donar nom a la comarca, que es va dir Sardiene (Σαρδιανὸν πεδίον).

Foren nadius de Sardes el poeta Alcman, que va viure a Esparta, dos retòrics de nom Diodor (Diodor Zonas i Diodor el jove), i l'historiador Eunapi.

Referències

  1. «Sardes | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 desembre 2018].
  2. «Sardes - Livius». [Consulta: 7 desembre 2018].
  3. «Sardis | Turkey» (en anglès). [Consulta: 7 desembre 2018].

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sardes

{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Sardes
Listen to this article

This browser is not supported by Wikiwand :(
Wikiwand requires a browser with modern capabilities in order to provide you with the best reading experience.
Please download and use one of the following browsers:

This article was just edited, click to reload
This article has been deleted on Wikipedia (Why?)

Back to homepage

Please click Add in the dialog above
Please click Allow in the top-left corner,
then click Install Now in the dialog
Please click Open in the download dialog,
then click Install
Please click the "Downloads" icon in the Safari toolbar, open the first download in the list,
then click Install
{{::$root.activation.text}}

Install Wikiwand

Install on Chrome Install on Firefox
Don't forget to rate us

Tell your friends about Wikiwand!

Gmail Facebook Twitter Link

Enjoying Wikiwand?

Tell your friends and spread the love:
Share on Gmail Share on Facebook Share on Twitter Share on Buffer

Our magic isn't perfect

You can help our automatic cover photo selection by reporting an unsuitable photo.

This photo is visually disturbing This photo is not a good choice

Thank you for helping!


Your input will affect cover photo selection, along with input from other users.