Silicat
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un silicat és un compost químic que conté un silici en forma d'anió. La gran majoria dels silicats són òxids, però s'inclouen els hexafluorosilicats ([SiF₆]2−) i altres anions. Els silicats, incloent els minerals silicats, consten d'anions de silicats la càrrega dels quals s'equilibra per diveros cations.
Substància química | classe estructural d'entitats químiques |
---|
Els minerals silicats són minerals formats essencialment per grups tetraèdrics d'oxigen, un àtom a cada un dels quatre vèrtexs del tetraedre, i silici, un àtom al mig de cada tetraedre, tots units entre ells directament o bé per cations d'altres elements. Així, tots els minerals d'aquest grup estan compostos de silici i oxigen. En realitat es tracta de silicats de silici, SiO₄. Constitueixen més del 75% de l'escorça terrestre i els components més importants de les roques. En formen moltes, com ara el basalt, el granit i les argiles. La suma dels silicats i el quars fan el 95% de la part coneguda de l'escorça terrestre.[1]
Alguns minerals del grup dels silicats són l'ortosa, el quars (SiO₂), la plagioclasa, la moscovita, la babingtonita, l'augita (CaMg[Si₂O₆]), el talc (Mg₃[(OH)₂ Si₄O10]), el feldespat (SiO₂ + Al₂O₃ + KNaO), l'actinolita o la danburita.