Simfonia núm. 40 (Mozart)
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Simfonia núm. 40 en sol menor K. 550, és una simfonia de Wolfgang Amadeus Mozart el qual finalitzà la seva composició el 25 de juliol de 1788.[1] Va ser la seva penúltima simfonia.
Dades ràpides Forma musical, Tonalitat ...
Forma musical | Simfonia |
---|---|
Tonalitat | Sol menor |
Compositor | Wolfgang Amadeus Mozart |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | contingut no lingüístic |
Creació | 1788 |
Data de publicació | 1788 |
Parts | 4 moviments |
Catalogació | K. 550 |
Durada | 25'
|
Part de | llista de composicions de Wolfgang Amadeus Mozart i Simfonies de Wolfgang Amadeus Mozart |
Tanca
Aquesta simfonia és considerada com la "gran" simfonia en sol menor, tot distingint-la de la "petita" Simfonia núm. 25, també en sol menor. Les dues són les úniques simfonies en el mode menor que Mozart va compondre, amb la possible excepció d'una primerenca simfonia en la menor redescoberta recentment, que és coneguda com la Simfonia Odense.[2]