Skald
From Wikipedia, the free encyclopedia
El terme escalda o skáld en islàndico-noruec (Islandès modern: [ˈskau̯lt]) designa, a l'Edat mitjana, un tipus de poeta associat a les corts escandinaves, però no només, ja que hi ha escaldes i escaldesses (skáldkonur) que van compondre llurs poemes sense fer-ho en l'entorn d'una cort. La poesia escàldica forma una de les dues agrupacions principals de la poesia nòrdica antiga, essent l'altra l'Edda poètica, de caràcter anònim.
La mètrica prevalent a la poesia escàldica és el dróttkvætt. El tema és normalment de caràcter històric i encomiàstic, detallant les proeses del patró de l'skald. No hi ha cap evidència de que el skalds empressin cap tipus d'instruments musicals, però s'especula que podrien haver acompanyat els seus versos amb l'arpa o la lira.[1]
Les demandes tècniques de la poètica escàldica era igual a les formes de vers complicades que dominaven els bards gal·lesos i goidèlics. Com aquells bards, molts versos escàldics consistien en panegírics a reis i aristòcrates o memorials i testimonis de les seves batalles.