Substància grisa periaqüeductal
From Wikipedia, the free encyclopedia
La substància grisa periaqüeductal (SGPA) és una regió de l'encèfal que té un paper crític en el funcionament autònom, el comportament motivat i les respostes conductuals a estímuls amenaçadors.[1][2] L'SGPA també és el centre de control principal per a la modulació descendent del dolor. Té cèl·lules productores d'encefalina que suprimeixen el dolor.
Detalls | |
---|---|
Llatí | substantia grisea centralis |
Identificadors | |
MeSH | D010487 |
TA | A14.1.06.321 |
FMA | 83134 : multiaxial – jeràrquic |
Recursos externs | |
Gray | p.806 |
Terminologia anatòmica |
L'SGPA és la substància grisa situada al voltant de l'aqüeducte de Silvi dins del tegment del mesencèfal. Es projecta al nucli anterior? del rafe, i també conté tractes autònoms descendents. Les fibres ascendents del dolor i la temperatura del tracte espinotalàmic envien informació a l'SGPA a través del tracte espinomesencefàlic (anomenat així perquè les fibres s'originen a la columna vertebral i acaben a l'SGPA, al mesencèfal).
Aquesta regió s'ha utilitzat com a objectiu per a col·locació d'implants estimulants de l'encèfal en pacients amb dolor crònic.