Syntagma musicum
From Wikipedia, the free encyclopedia
Syntagma musicum és el títol d'un tractat sobre els instruments del Renaixement que el compositor i teòric alemany Michael Praetorius publicà l'any 1619.[1] El seu contingut inclou un gran riquesa de gravats i d'il·lustracions d'interès sobre aquests instruments i la manera de tocar-los, fet pel qual se'l considera un dels primers tractats de l'organologia moderna i ha esdevenigut una de les fonts principals sobre la música del segle xvii i sobre els cors luterans.[2]
Dades ràpides Tipus, Fitxa ...
Tipus | obra literària |
---|---|
Fitxa | |
Autor | Michael Praetorius |
Llengua | llatí i alemany |
Publicació | 1614 |
Dades i xifres | |
Tema | teoria de la música |
Gènere | assaig |
Tanca
L'obra fou plantejada per Praetorius com una enciclopèdia musical de quatre volums. Tanmateix, el darrer volum quedà incomplet.[3] Des del segle xix fins a l'actualitat, diversos autors l'han descrit com un tresor bibliogràfic particularment rar i escàs de trobar.[4][5][6]