Taha Hussein
From Wikipedia, the free encyclopedia
Taha Hussein (àrab: طه حسين, Ṭaha Ḥusayn) (Magaga, Minya, Egipte, 14 de novembre de 1889 - el Caire, 28 d'octubre de 1973) fou un escriptor egipci.[1][2] Va ser nominat al Premi Nobel de Literatura vint-i-una vegades.[3]
Va ser una de les grans influències dels escriptors i intel·lectuals egipcis i una de les grans figures de la renaixença àrab i dels moviments culturals del món àrab. El seu sobrenom és El degà de la literatura àrab o Qàhir adh-dhalam (en català: 'el Conqueridor de la foscor'). Va néixer a Magaga, Minya. Com que eren molts germans, ell no va gaudir de l'atenció suficient que necessita un nen i això va provocar una prematura serietat i existència plena de pors i d'inseguretats.[4] Es va aïllar en el món interior, fins al punt d'evitar menjar i beure en públic, costum que conservaria fins que es va casar. Va quedar cec als cinc anys a conseqüència d'un tracoma mal curat;[5] tot i això, va seguir amb els seus estudis i va anar a la Universitat al- Azhar del Caire, on va estudiar religió i literatura. Posteriorment, va anar a la Universitat Egípcia (quan a al-Azhar es van negar a donar-li el diploma) i allà es va convertir en el primer estudiant a obtenir un doctorat. Més tard, va continuar els seus estudis a la Sorbona a París, on es va especialitzar en història antiga, grec, llatí i filosofia, i allà també va aconseguir un doctorat. A França va conèixer la que seria la seva dona.[6] Va tornar a Egipte el 1918 i va fer de professor d'història antiga i de literatura clàssica i, a més, va fer publicacions sobre la poesia preislàmica, en què expressava els seus dubtes sobre l'autenticitat d'aquesta i alguns capítols de l'Alcorà, cosa que li va comportar crítiques i rebuig, pels quals més tard perdria el seu lloc de treball. A partir d'aquest moment, es dedicà al periodisme i, amb l'arribada al poder del partit Wafd, recuperà el seu càrrec universitari. Posteriorment, va ser nomenat rector de la Universitat del Caire,[7] membre de l'Acadèmia de la Llengua Àrab i ministre d'Educació a Egipte, des d'on va aconseguir que l'educació bàsica es convertís en obligatòria i gratuïta.