Tefroïta
mineral nesosilicat / From Wikipedia, the free encyclopedia
La tefroïta és un mineral de la classe dels nesosilicats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat “grup de l'olivina”. Va ser descoberta l'any 1823 en una mina de Franklin, a l'estat de Nova Jersey (EUA), sent nomenada així del grec tephros -cendra-, en al·lusió al seu color.[1]
No s'ha de confondre amb Tefrita. |
Dades ràpides Fórmula química, Epònim ...
Tefroïta | |
---|---|
Fórmula química | (Mn2+)₂SiO₄ |
Epònim | cendra i color |
Localitat tipus | Sterling Hill (en) |
Classificació | |
Categoria | Minerals nesosilicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AC.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AC.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/A.04 |
Dana | 51.3.1.4 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | Ortoròmbic, dipiramidal |
Hàbit cristal·lí | Cristalls prismàtics curts, també granular massiu |
Grup espacial | grup espacial Pbnm |
Color | Gris, verd-oliva, vermell-carn, marró-vermellós |
Exfoliació | Bona |
Fractura | Irregular concoide |
Tenacitat | Trencadís |
Duresa | 6 (Mohs) |
Lluïssor | Vitri, gras |
Color de la ratlla | Gris pàl·lida |
Densitat | 3,87 - 4,39 |
Pleocroisme | Dèbil, ambre taronja |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Tep |
Tanca
Un sinònim poc usat és: peridot-mangànic.