Timbaler del Bruc
llegenda catalana / From Wikipedia, the free encyclopedia
El timbaler del Bruc és una llegenda formada a partir de fets ocorreguts el 1808 durant la guerra del Francès basant-se en la personalitat històrica d'Isidre Lluçà i Casanoves[1] (amb grafia històrica: Isidre Llussà i Casanoves),[2] nascut a Santpedor (Bages) l'11 de març de 1791 i mort el 6 d'abril de 1809, a qui s'atribueix la personalitat real del timbaler.
Dades ràpides Tipus, Nom real ...
Representació del Timbaler del Bruc per Marcelino de Unceta | |
Tipus | personatge llegendari |
---|---|
Nom real | Isidre Lluçà i Casanoves |
Origen | el Bruc |
Dades | |
Ocupació | tambour (en) |
Naixement | Santpedor , 14 març 1791 |
Mort | 6 abril 1809 |
Altres | |
Rang militar | drummer (en) |
Part de | segona batalla del Bruc i mitologia catalana |
Personatges relacionats | El Mansuet |
Tanca