Tipologia arquitectònica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La tipologia edificativa o arquitectònica (arquitectura), estudia els diferents tipus d'edificis sobre la base d'esquemes genèrics, derivats fonamentalment de la seva utilitat o funció (la «utilitas» de Vitrubi),[1] així com:
- La configuració o composició de l'edifici que s'expressa bàsicament per la planta, els alçats i les seccions.
- Els sistemes constructius, l'estructura resistent, les cobertes, etc. (la «firmitas» de Vitrubi)
- L'estil, l'ornamentació, els elements decoratius, etc. (la «venustas» de Vitrubi)
L'article necessita algunes millores pel que fa a l'ortografia i la gramàtica. |
L'estudi dels tipus d'edifici estableix conjunts basats en analogies formals o funcionals comunes en tots els elements de la sèrie, sense que això suposi un judici de valor respecte al seu valor estètic o a la seva datació històrica i/o altres característiques.[1]
En urbanisme els estudis de la tipologia edificativa referida a una ciutat, un barri o qualsevol altre àmbit territorial és fonamental pel coneixement de la seva morfologia urbana. Tanmateix, la tipologia és la base de la normativa i/o ordenances que s'apliquen a les diferents zones que es determinen en el planejament urbanístic.
Des dels tractats d'Hipòdam de Milet i Vitrubi, posteriorment els tractadistes del Renaixement[1] com Leon Battista Alberti, Sebastiano Serlio, Andrea Palladio entre d'altres, seguits de l'etapa de la Il·lustració[2] amb Claude-Nicolas Ledoux i Quatremère de Quincy, es formula una definició del "tipus" arquitectònic àmpliament citada pels tractadistes contemporanis com Giulio Carlo Argan, Aldo Rossi, Carlo Aymonino, etc.
Aquesta definició diu el següent:
«La paraula "tipus" representa tant la imatge d'alguna cosa que es copiï o s'imiti perfectament com la idea d'un element la condició del qual és servir de regla o model ....»[3]