Torre Bellesguard
casa de Barcelona, obra d'Antoni Gaudí / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Casa Figueras, més coneguda com a Torre Bellesguard, va ser projectada per l'arquitecte modernista Antoni Gaudí i construïda entre 1900 i 1909, encara que diversos treballs secundaris es van prolongar fins 1916, finalitzats ja pels ajudants de Gaudí.[1] Es troba als peus de la serra de Collserola, a Barcelona, en el barri que va ser l'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, des de 1897 agregat a Barcelona.
No s'ha de confondre amb la Torre de Bellesguard. |
Casa Figueras Torre Bellesguard | ||||
---|---|---|---|---|
Nom en la llengua original | (ca) Bellesguard | |||
Dades | ||||
Tipus | Casa | |||
Part de | llista d'edificis modernistes de Barcelona | |||
Arquitecte | Antoni Gaudí i Cornet | |||
Construcció | 1900 | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | modernisme català | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Sant Gervasi - la Bonanova (Barcelonès) | |||
| ||||
Bé cultural d'interès nacional | ||||
Tipus | monument històric | |||
Codi BCIN | 39-MH-EN | |||
Codi BIC | RI-51-0003817 | |||
Id. IPAC | 43 | |||
Id. IPAPC | 14234 | |||
Id. Barcelona | 2203 | |||
En el terreny on es va construir la casa va haver-hi en època medieval un castell erigit per Martí I l'Humà, l'últim rei d'Aragó pertanyent al Casal de Barcelona. Va ser aquest monarca el que va batejar el lloc com Bellesguard, per la seva magnífica panoràmica del pla de Barcelona. D'aquest antic castell subsistien unes restes de muralla i dues torres semi-enderrocades que Gaudí va integrar en el projecte de la casa. Amb aquesta inspiració, l'arquitecte va dissenyar un conjunt que recorda a un castell medieval, que destaca per la seva gran verticalitat i les seves solucions pròximes a l'arquitectura gòtica, encara que amb un fort segell personal, com és característic en totes les seves obres.
Gaudí va comptar amb la col·laboració de Domènec Sugrañes, que va fer els bancs de taulells de la porta d'entrada, l'arrambador enrajolat de l'escala, la casa del porter i la caseta del pou; i Joan Rubió, que va construir el viaducte de desviament del camí que passava per la finca.[2]
Aquesta obra pertany al període neogòtic de Gaudí (1888-1898), etapa en què l'arquitecte es va inspirar sobretot en l'art gòtic medieval, el qual assumeix de manera lliure, personal, intentant millorar les seves solucions estructurals. El neogòtic va ser en aquella època un dels estils historicistes de major èxit, sobretot arran dels estudis teòrics de Viollet-le-Duc. Gaudí va estudiar amb profunditat el gòtic català, balear i rossellonès, així com el lleonès i el castellà en les seves estades a Lleó i Burgos, i va arribar al convenciment que era un estil imperfecte, a mig resoldre. En el seu lloc, en les seves obres posteriors va eliminar la necessitat de contraforts mitjançant l'ús de superfícies reglades i va suprimir cresteries i calats excessius.[3]
L'edifici va ser catalogat com Bé d'Interès Cultural el 24 de juliol de 1969, amb el codi RI-51-0003817.