Traumatisme cranioencefàlic
From Wikipedia, the free encyclopedia
El traumatisme cranioencefàlic (TCE) és l'alteració en la funció neurològica o una altra evidència de patologia cerebral a causa d'una força traumàtica externa que ocasioni un dany físic en l'encèfal. El TCE representa un greu problema de salut i és la causa més comuna de mort i discapacitat en la gent jove, sense explicar les grans repercussions econòmiques relacionades.[2]
TAC mostrant contusions cerebrals, hemorràgia intracraneal entre els hemisferis, hematoma subdural i fractures craneals[1] | |
Tipus | traumatisme cerebral i traumatisme del sistema nerviós central |
---|---|
Especialitat | medicina d'urgències |
Classificació | |
CIM-11 | NA07 |
CIM-10 | S06 |
CIM-9 | 800.0-801.9, 803.0-804.9, 850.0-854.1 |
Recursos externs | |
DiseasesDB | 5671 |
MedlinePlus | 000028 |
eMedicine | 433855, 1163653 i 907273 |
MeSH | D000070642 |
Orphanet | 90056 |
UMLS CUI | C0876926 i C5681362 |
També pot definir-se com la lesió directa de les estructures cranials, encefàliques o meníngies que es presenten com a conseqüència d'un agent mecànic extern i pot originar una deterioració funcional del contingut cranial.[3]
El tractament mèdic actual d'un TCE s'enfoca a minimitzar el dany secundari optimitzant la perfusió i oxigenació cerebral i prevenir o tractar la morbiditat no neurològica. Té un bon pronòstic si s'utilitzen mesures terapèutiques basades en evidències científiques, no obstant això, el tractament d'aquesta malaltia segueix sent un repte per a la medicina a causa de les controvèrsies que ha generat.[2]