Tren tramvia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un tren tramvia (altres ortografies: tren-tram, tren-tramvia) és un sistema de transport ferroviari mixte que circula com un servei intensiu de tramvia dins de les conurbacions, compartint els carrers amb els altres usuaris (vianants, cotxes…). Fora de les àrees metropolitanes, funciona com un tren.
L'article necessita algunes millores pel que fa a l'ortografia i la gramàtica. |
Comparant-lo amb el tren clàssic, entre els seus avantatges trobem el poder reutilitzar infraestructures infrautilitzades o desafectades i que el seu pas per la ciutat no crea cap barrera física als altres usuaris, i per tant l'impacte urbanístic és menor que en les solucions amb túnels.
El tren tramvia permet utilitzar la infraestructura ferroviària existent amb més flexibilitat, completant línies desafectades amb infraestructura nova, fent arribar les parades allà on hi ha demanda, més a prop dels usuaris.[1] El tren tramvia circula a menys velocitat en zones habitades (30 a 50 km/h). Al camp les parades son més distants i en via pròpia la velocitat és comparable a la d'un tren. Tot i que el model ja existeix des de principis del segle xx, la primera línia moderna de tren tramvia es va inaugurar l'any 1992 a Karlsruhe, Alemanya.[2]
La idea sembla senzilla, però la integració de xarxes, concebudes independentment, comporta dificultats tècniques. Segons el cas, hi ha diferències de normes industrials, de marc jurídic, d'ample, de tensió elèctrica, de sistemes de seguretat, etc. Tot i ser de ferro, tradicionalment les rodes i els carrils de tramvies i de trens són d'una secció diferent.[3] A més de problemes tècnics, que encara es poden resoldre fàcilment, queden problemes psicològics: diferents entitats, com per exemple companyies de transport urbà locals i companyies ferroviàries nacionals, que de vegades ja troben dificultats per integrar els horaris dels serveis, ara han de compartir infraestructures.
L'any 2022, la Generalitat de Catalunya va encarregar l'estudi de viabilitat de quatre noves xarxes ferroviàries, tres dels quals foren trens tram: el tren-tramvia del Bages, el tren-tramvia de les Terres de l’Ebre i el tren-tramvia de la Costa Brava, el qual inclou el ramal del tren tram Olot-Banyoles-Girona.[4]