Tropes auxiliars romanes
unitats de l'exèrcit romà formades per no ciutadans / From Wikipedia, the free encyclopedia
Les tropes auxiliars (del llatí auxilia) eren unitats de l'exèrcit romà compostes per soldats sense la ciutadania romana. El seu propòsit principal era donar suport a les legions romanes en combat, compostes en exclusiva per ciutadans romans. Van lluitar al llarg del Principat des del 30 aC fins al 284 El seu nombre fluctuà durant el transcurs de l'Imperi augmentant de manera gradual. Cap al 70, les tropes auxiliars contenien el mateix nombre de soldats d'infanteria que les legions i a més proveïen l'exèrcit romà de la cavalleria i de tropes especialitzades com arquers o cavalleria lleugera, així com altres tipus de fustigadors. Cap al segle ii, les tropes auxiliars representaven prop de dos terços de la força militar romana.
Infanteria auxiliar romana travessant un riu, probablement el Danubi, durant les Guerres Dàcies (101-106). Es distingeixen dels legionaris per la forma dels seus escuts, ovalats, en contraposició als scuti dels legionaris. Columna de Trajà, Roma. | |
Dades | |
---|---|
Tipus | Tropa auxiliar unitat militar |
Les tropes auxiliars eren normalment reclutades entre els peregrini; és a dir, dels habitants de les províncies de l'Imperi Romà que no posseïen la ciutadania romana (la gran majoria de la població de l'imperi durant els segles i i ii).[1] Els auxiliars també es reclutaven entre els bàrbars (en llatí, barbari), que era el nom que rebien els habitants de territoris no pertanyents a l'imperi.
Els auxiliars es van desenvolupar a partir de variats contingents de tropes no itàliques, especialment de cavalleria, que van lluitar a l'època de la República de Roma per donar suport a les legions, i que van anar incrementant a partir de l'any 200 aC. Els governs de la dinastia Júlio-Clàudia suposaren la transformació d'aquestes lleves temporals en exèrcits permanents amb una estructura homogènia, un equipament estàndard i unes condicions de servei estables, aconseguint que a finals del període no hi hagués grans diferències entre legionaris i la majoria dels auxiliars pel que fa a l'entrenament, equipament o capacitat militar.
Els regiments auxiliars s'estacionaven gairebé sempre en províncies diferents de la de procedència. Els noms dels regiments de moltes unitats van perdurar fins a finals del segle iv, però per llavors les unitats havien canviat pel que fa a mida, estructura i qualitat.