Tub de Pitot
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un tub Pitot és un instrument de mesura de la pressió que serveix per calcular la pressió total, també anomenada pressió d'estancament, pressió romanent o pressió de recés (suma de la pressió estàtica i de la pressió dinàmica).
Va ser inventat per l'enginyer Henri Pitot el 1732 [1] i va ser modificat al segle xix per Henry Darcy.[2] Es fa servir molt per mesurar la velocitat del vent en aparells aeris i per a mesurar les velocitats d'aire i gasos en aplicacions industrials. Els tubs pitot mesuren la velocitat en un punt donat del corrent de flux i no pas la mitjana de la velocitat del fluid mesurat.[3]